8M2022: PER UNA REPÚBLICA FEMINISTA CATALANA: LA NOSTRA FORÇA, LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

8M2022: PER UNA REPÚBLICA FEMINISTA CATALANA: LA NOSTRA FORÇA, LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

Aquest 8 de març sortim al carrer amb l’esperança de deixar enrere una pandèmia mundial que  ens ha impactat amb pèrdues personals irreparables a més d’una precarització generalitzada  de les condicions de vida i el deteriorament dels drets i llibertats. Continuem patint la bretxa  salarial i de pensions, l’atur i les dobles i triples jornades de treball. A casa nostra no s’ha aturat  la repressió política per d’haver exercit el dret a l’autodeterminació i creixen els discursos d’odi  amb altaveus a la política professional, mediàtica i institucional. L’esgotament dels recursos  naturals i l’escalfament constant del planeta ens obliguen, tant sí com no, a un replantejament  global per un futur vivible per qui ens sobrevisqui. Veiem amb preocupació l’enèsima mostra  d’incapacitat mundial per evitar un conflicte armat. Les armes de foc no són cap resposta ni  solució. Solidaritat amb el poble d’Ucraïna i la població russa arrestada per rebutjar la invasió.  No oblidem tampoc les dones afganeses, kurdes, nicaragüenques, palestines… 

En aquest context Dones ANC compartim la crida d’aquest 8 de març d’aturar-nos i fer vaga  feminista. Buidem les cases, les aules, els llocs de feina, les botigues i omplim els carrers  visibilitzant les lluites feministes perquè per sortir-nos-en cal sumar totes les forces i que el  col·lapse del sistema sigui l’oportunitat de llibertat per a totes, tots i totis. 

Aquest 8 de març denunciem 

La repressió política que patim per voler la llibertat del país. Centenars d’activistes amb  judicis pendents que els condicionen la vida injustament. Prou identificacions i acusacions per  manifestar-nos. La llei mordassa, el 155 i la politització dels tribunals vulneren drets  fonamentals. Els conflictes polítics s’han d’afrontar des de la política i resoldre  democràticament. No oblidem les 8milmotius encausades per accions de protesta contra les  violències masclistes als FGC el 8 de març de 2018. Llibertat per a totes les represaliades. 

La invisibilització i manca de reconeixement dels treballs de cures. Cuidar també és  treballar. La coresponsabilitat familiar és insuficient per reequilibrar la jornada quotidiana de  cures que recauen sobre les dones. La societat, l’estat i el capital n’han de tenir la responsabilitat perquè se’n beneficien. Democratitzar i dignificar els treballs de cures és  imprescindible: Serveis públics d’atenció domiciliària (SAD) amb condicions laborals dignes,  centres educatius públics inclusius, ingressos dignes per a les cuidadores no professionals que  cuiden familiars, eliminació de llistes d’espera per accedir a prestacions i serveis de  dependència.  

La negació de drets laborals a les treballadores de la llar, excloses del règim general de la  seguretat social, sense dret a l’atur, condicionant la qualitat de vida en la vellesa. La no  derogació de la reforma laboral i la desempara de les autònomes. 

La llei d’estrangeria que exclou l’accés als drets de protecció social i drets laborals a dones  en situació administrativa irregular, mentre no es compleixen els requisits per a la regularització.  Són anys d’indefensió amb risc de patir explotació laboral i violències masclistes per sobreviure.  

El desmantellament dels serveis públics, amb els centres de salut pública col·lapsats, llistes  d’espera més enllà de la covid19, manca de personal per una atenció de qualitat. Insuficients  places de residències públiques. Tractes intolerables que vulneren el dret a una vida digna a  les persones residents malgrat les resolucions del Parlament de Catalunya, pendents  d’implementar des de juliol del 2020. 

La vulneració dels drets sexuals i reproductius que patim a Terres de l’Ebre i a Ponent per abaratir costos, per la manca d’equitat territorial dels recursos sanitaris o per la presència  de l’església catòlica als consells d’administració dels hospitals públics. Tenim dret a decidir  com volem interrompre el nostre l’embaràs.  

La vergonyant xacra de les violències masclistes. El maltractament i vexacions sexuals a  dones que viuen en residències és inhumà i inadmissible. Violències a casa, centres educatius,  llocs de feina, xarxes socials, al carrer i espais d’oci, als mitjans de comunicació, al transport  públic, a les institucions, a l’esport: tolerància zero amb els agressors. La revictimització  constant quan trobes forces per denunciar i t’has d’enfrontar a la deshumanització del sistema  judicial, policial i de molts mitjans de comunicació.  

El malbaratament dels diners públics amb rescats milionaris a la banca que incrementen  l’endeutament a nivells estratosfèrics alhora que es cedeixen a fons voltors els habitatges buits  procedents de bancs, caixes i societats diverses. En contrast amb la manca de finançament  per atendre les sol·licituds de protecció social o implementar una renda bàsica universal, 

l’incompliment de les obligacions pel finançament de la llei de dependència, les pensions  minses, les inversions aprovades o l’infrafinançament que patim a Catalunya resultat de  l’històric (i anual) dèficit fiscal.  

Les noves exclusions per la digitalització de la vida amb un considerable biaix de gènere  per manca de coneixements informàtics de bona part de dones grans, el menor poder adquisitiu  i, en entorns rurals també per la desigual connectivitat de les infraestructures tecnològiques. 

Avui voldríem que el nostre govern tingués veu pròpia al Consell de Seguretat de l’ONU i  treballés per la resolució dels conflictes geopolítics des de la pau. Catalunya, però, només pot  estar en disposició d’acollir. Tenim impugnada al TC la llei catalana de lloguers 11/2020. La  llengua catalana està en perill a les escoles i en retrocés arreu. L’estat espanyol també ha  recorregut un article dels pressupostos del govern per a la rebaixa de l’IRPF a les rendes més  baixes i fins i tot el PP ha impugnat la llei per eradicar la violència masclista.  

Les dones sortim malparades de les crisis, humanitàries, econòmiques, socials, energètiques,  polítiques, climàtiques, habitacionals, perquè totes veuen de la mateixa arrel patriarcal. Però  som hereves de la genealogia feminista de bruixes, sufragistes, de l’exili violeta, de les  Greenham Common, i tantes altres que ens han precedit en el camí d’un futur de llibertat. 

Força a totes les dones que s’autoorganitzen i creen nous sindicats i cooperatives de  treballadores de la llar i les cures, de mares i familiars de persones dependents, de llogateres;  a les productores que tenen cura de la biodiversitat i l’entorn; a les que obren pas a la ciència,  a l’enginyeria, a la tecnologia… i a les que des de casa i allà on siguin, empenyen perquè cada  dia sigui 8 de març. 

Aquest 8 de març celebrem que les feministes som aquí 

La nostra força, la nostra independència 

Ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi 

República feminista catalana 

NO A LA GUERRA

Dones ANC. dones@assemblea.cat @ANCDones 

Tagged with: , ,
Arxivat a General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Dones per la Independència. Sectorial de l'ANC. Reunions mensuals presencials l'últim dimarts de mes, 18:30h, a la seu nacional de l'ANC, c/ Marina, 315 08025 Barcelona i amb la pandèmia per zoom!
Contacte: dones@assemblea.cat @ANCDones
instragram: dones_anc
Telegram: http://t.me/ANCDones
sectorial de les Dones de l'ANC
La Revolta pels Drets
la revolta pels drets
#MaiSoles
Totes amb Carme Forcadell
Totes amb Carme Forcadell
8M2017
ElCanviEtsTu
Les Dones ens mobilitzem pel Sí!
Declaració 8M2017
Les Dones, imparables cap a la República Catalana
25N2016
assemblees ANC
%d bloggers like this: