Acabem un març horrorós amb l’empresonament de la presidenta Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i l’exili de Marta Rovira…i la detenció del president Carles Puigdemont!

A moltes viles del país, participem cada dilluns de les concentracions per exigir la llibertat de tot el govern empresonat o exiliat i aturar la violència institucional que el Regne d’Espanya practica donada la seva incapacitat d’afrontar un conflicte polític. La majoria de pancartes i crides reclamen la llibertat dels presos polítics i des de la sectorial de Dones ANC volem visibilitzar explícitament l’existència de preses i exiliades polítiques i no normalitzar l’habitual oblit de les represaliades (presoneres, exiliades, encausades, detingudes, identificades, colpejades, perseguides…).

Us convidem a l’acte CAP DONA EN L’OBLIT, dimarts 3 d’abril a la Pl.Vila de Gràcia, a les 20:30h.  Acte de reconeixement a les nostres preses, exiliades, encausades, etc,  per a totes. En el transcurs de l’acte, l’actriu Carme Sansa llegirà el manifest col·lectiu Cap Dona en l’oblit.  Si vols participar de l’acció amb espelmes, vine a la plaça molt puntual! Si vens abans, ens trobaràs fent llaços (19:30h).

Ens agradaria omplir la plaça entre tots i totes!

Aquest manifest té moltes mares de diferents espais de dones. Des de l’AS Dones ANC hem posat tot el que hem pogut perque dimarts poguem fer aquest acte de reconeixement a les nostres preses, exiliades, encausades… etc, per a totes.

Ens agradaria omplir la plaça entre tots i totes!

Manifest CAP DONA EN L’OBLIT (PDF)

Avui, dones d’arreu de Catalunya ens apleguem per denunciar la violència institucional que practica el Regne d’Espanya a través de la repressió policial, l’abús de l’anomenat estat de dret i la judicialització de la política. Una  violència que, des de sempre a Catalunya, ha estat marcada per la mirada heteropatriarcal que s’acarnissa amb les dones i tothom que és diferent o és als marges de la societat. Estem revivint esfereïdes uns fets violents que ens recorden al passat immediat més trist d’aquest Estat.

En aquests moments és més important que mai recordar les dones que ens han precedit i que ens han obert camí en les diferents lluites, defensant sempre la llibertat. Les dones polítiques republicanes que van viure l’exili, suportant la manca de reconeixement a la seva tasca. Les dones dissidents de la dictadura que patiren vexacions, tortura i execucions i que són enterrades encara en fosses que  el Regne d’Espanya no permet exhumar. Les nostres àvies que van veure com el món de la República que els oferia un futur ple de possibilitats s’esfumava i es substituïa per un món domèstic fosc de reclusió i subsistència. Les companyes i amigues que per desobeir lleis injustes de la transició ençà han estat perseguides, empresonades i torturades en el nostre passat més recent.

Gràcies a totes elles, al seu compromís i valentia som avui aquí per denunciar que la repressió exercida actualment contra el poble de Catalunya per part d’aquest estat autoritari i antidemocràtic, que nega la diferència i que atia l’odi i la violència vers la ciutadania està també impregnada de violència masclista. Un estat on la policia és capaç de pegar amb porres de cintura cap amunt, com en el cas de la fotoperiodista Roser Vilallonga, operada de càncer de mama. Un estat que obliga a representants polítiques a marxar a l’exili per poder seguir pensar lliurement, i per continuar fent de mare, en el cas d’una d’elles. Un estat que empresona la nostra recent Presidenta del Parlament i les membres del Govern legítim de Catalunya, simplement per haver facilitat que el poble de Catalunya pogués decidir el seu futur polític a les urnes.

Avui, exigim també reconeixement per a les preses polítiques, exiliades i encausades. A totes vosaltres, Carme Forcadell i Lluís, Dolors Bassa i Coll, Meritxell Serret i Aleu, Clara Ponsatí i Obiols, Anna Gabriel i Sabaté, Marta Rovira i Vergés, us diem que us tenim presents. Us diem ben fort i clar que no esteu soles i que mai sereu invisibilitzades. Recentment, s’ha parlat molt de la memòria històrica pel tancament de la model. Tanmateix, quasi cap mitjà s’ha fet ressò mai de les represaliades pel franquisme a les presons de dones de La Trinitat i de Les Corts. No permetrem que es repeteixi l’oblit de les dones. Ens conjurem per mantenir la memòria d’aquelles que van patir i que pateixen la violència d’un estat reaccionari, nacionalista i centralista i el caràcter masclista d’aquesta violència. Cap dona restarà en l’oblit i cap revolució quedarà en segon terme.

Recordem l’esperit de la vaga feminista d’aquest 8 de març, sabem que juntes som més fortes i que la República serà feminista o no serà.

Des de la sororitat, tossudament alçades contra la repressió, resistirem pacíficament i sense por. Trencarem el silenci tants cops com faci falta i no us oblidarem mai, fins que sigueu lliures i a casa.

Llibertat preses polítiques, exiliades i encausades!